Fons FAD
Dates
1903 – 2006
Volume
78,27 metres lineals
Producer
Aquesta entitat i les seves agrupacions han estat vinculades a la vida cultural i social de la ciutat, formant part del seu teixit cultural impulsant i participant en nombrosos esdeveniments que han col•laborat a la difusió i coneixement del disseny i les arts.
El Foment de les Arts Decoratives es va fundar el 15 de març de 1903, al local social del Centre Industrial de Catalunya del carrer de l’Hospital, 95. Va ser escollit primer president, l’arquitecte Manuel Vega i March i vicepresident el moblista i decorador, Joan Busquets.
Aquesta societat, formada per artistes i artífex de les arts i les indústries, es va crear amb l’objectiu de promocionar l’obra dels seus associats i de dignificar el treball artesà i dels bells oficis. Cal destacar la seva vocació cívica i de divulgació cultural que és palesa amb l’organització de conferències, visites i cursos però també amb l’interès en l’educació i la formació artística i tècnica dels joves estudiants dels bells oficis. En aquest camp van intervenir directament en la direcció i la línia pedagògica de l’Escola Massana, inaugurada el 1929 en les instal•lacions del FAD que en aquells anys es trobava al carrer d’Avinyò, 30.
Una fita important en la història d’aquesta agrupació és el reglament que s’aprova el 16 de maig de 1916, impulsat pel tallista i dibuixant de mobiliari Eusebi Busquets, en el que es posen les bases d’un dels trets més definitoris d’aquesta societat: les agrupacions, associacions que apleguen a diferents professionals d’un mateix sector per a la seva promoció i reconeixement. En aquest nou reglament també es preveu l’impuls d’una selecta biblioteca d’art que, en gran part, encara es conserva a la Biblioteca i arxiu del disseny, i d’un museu dels bells oficis. Un altre dels projectes que es plantegen és la creació d’una publicació periòdica. Així neix l’Anuari del FAD que es publicarà entre 1919 i 1925 i que, el 1927, va ser rellevat per la revista Arts i Bells Oficis.
El 1917 es va crear la Copa del FAD que cada any és dissenyada per un dels socis i que, encara anualment, el president utilitza per iniciar i brindar en els actes de la festa anual. Aquesta notable col•lecció de copes conformen la Copoteca que actualment es pot veure a la seu de l’entitat al DHub.
L’any 1921, el decorador Santiago Marco és nomenat president i aquest fet marca un canvi en l’entitat. Marco va transformar el FAD en un dels centres vertebradors de l’activitat cultural de Barcelona. Va esdevenir un gran promotor dels bells oficis a Catalunya i va cercar el reconeixement internacional de l’entitat. En les dècades dels anys 20 i 30 del segle XX, el FAD es va convertir en un important focus de l’art Déco. La participació d’alguns dels socis en l’Exposició Internacional d’Arts Decoratives i Indústries Modernes de París de 1925 i, posteriorment, en la creació del Pavelló dels Artistes Reunits en el marc de l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929 són dues de les fites més importants d’aquest període. També cal destacar l’organització, el 1923, de l’Exposició Internacional del Moble i la Decoració d’Interiors i l’exposició monogràfica “La Taula Parada” de 1933.
L’any 1936, el FAD estrenarà nova seu a la Cúpula del Coliseum on, al maig d’aquell mateix any, va tenir lloc el I Saló d’Artistes Decoradors.
Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) l’entitat va cessar la seva activitat i molts dels seus dirigents van anar cap a l’exili com és el cas de Santiago Marco que va passar uns anys a París i torna el 1939 quan el FAD reprèn, paulatinament, la seva activitat.
En els anys de postguerra hi va haver un gran auge de les activitats culturals (visites, excursions, conferències), musicals (la Capella Clàssica Polifònica) i socials d’aquesta entitat, amb l’organització d’exposicions i de salons, com els Salons semestrals de Moda o l’exposició per a la “Dignificació de la Llar Popular” del 1954. Aquestes activitats són ja un reflex de com les arts decoratives i els bells oficis van deixant pas al disseny, la fotografia o el teatre, sense deixar de banda l’arquitectura i l’art.
El 1951, amb la finalitat de donar a conèixer al gran públic el mobiliari i complements per a la llar més actuals, s’organitzarà el Primer Saló de la Llar Moderna a la Cúpula del Coliseum que, una dècada després, es va convertir en el Saló Hogarotel, coorganitzat amb la Fira de Mostres de Barcelona. Dintre d’aquest saló, el FAD sempre tindrà un estand on es presentaran els Premis Delta organitzats per l’ADI FAD, una de les associacions que el composen. L’any 1973, presenta un pavelló inflable que és guardonat amb la Medalla d’Or del certamen. A l’any següent presenta Tecnogar, nova manifestació del FAD dintre d’Hogarotel dirigida a experts, professionals i visitants especialitzats.
A partir del 1958, essent president de l’entitat el joier Alfons Serrahima, s’instauren els premis anuals d’Arquitectura i Decoració, a les millors obres acabades aquell any a Barcelona. Van néixer així els Premis FAD que, amb certs canvis amb el transcurs del temps, han perdurat fins als nostres dies, essent el guardó més important d’aquestes característiques al nostre país. Poc temps després, altres agrupacions como l’ADI FAD o grafistes FAD creen els seus propis guardons que assoliran també un gran prestigi i han perdurat fins a l’actualitat.
El 1960 es constitueix, a la Cúpula del FAD, el Museu d’Art Contemporani de Barcelona gràcies a l’impuls de l’historiador i crític d’art Alexandre Cirici Pellicer que també va tenir un paper destacat en l’intent de creació de l’institut de Disseny Industrial de Barcelona amb un afany per apropar-se a la modernitat i el progressisme cultural. Degut al fracàs d’aquesta iniciativa es crearà l’ADI FAD (Associació de Disseny Industrial) que esdevindrà una de les agrupacions més actives de l’entitat, juntament amb la dels grafistes.
La dècada dels 70 serà un moment de canvi i renovació, liderat per, l’aleshores president, l’arquitecte Antoni de Moragas Gallissà. L’entitat abandonarà, el 1973, la seva seu històrica a la Cúpula del Coliseum i s’instal•larà al nou local del Carrer Brusi, 45. Es tracta d’un espai amb una imatge més moderna i adequada pel nou FAD. Seran moments importants per a la divulgació i promoció del disseny que es realitzarà mitjançant l’organització de cursos, jornades, exposicions però també recolzant la creació de noves institucions com, per exemple, el BCD (Barcelona Centre de Disseny) que se sumarà a aquesta tasca de promoció del disseny en les seves diferents vessants. Serà en aquesta dècada i posteriors quan les diferents agrupacions guanyaran protagonisme i consolidaran el prestigi de la institució que, l’any 1983, rebrà la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya com a reconeixement a la seva labor.
Ja a la dècada dels 90, per entomar els nous reptes que presenta el segle XXI, sota la presidència del dissenyador Ramon Bigas, hi haurà un nou canvi de seu. El 1998, el FAD s’instal•la al Convent dels Àngels en ple centre urbà de Barcelona.
El 2003, amb motiu de la commemoració del seu centenari, el FAD impulsa que la ciutat de Barcelona celebri l’any del disseny. Sota la presidència de l’arquitecte i promotor del disseny Juli Capella, el FAD organitza tota mena d’esdeveniments per tot Catalunya i també a Madrid, per commemorar-ho. El 2004, el FAD rebrà el Premio Nacional de Diseño atorgat per el Ministeri d’Indústria.
L’any 2005 arriba a la presidència del FAD la primera dona, l’arquitecte Beth Galí que, entre d’altres fites, aconseguirà el suport dels socis per actualitzar el nom de l’entitat que passarà a denominar-se Foment de les arts i del disseny.
L’any 2014, el FAD es traslladarà a la seva actual seu a l’edifici del Disseny Hub Barcelona. Després d’un període de canvis, el 2024, l’entitat modifica els seus estatus i passa a convertir-se en una federació d’associacions amb l’objectiu de «promoure la cultura creativa, donar suport a les noves generacions i a estimular l’excel•lència en el disseny de producte, l’arquitectura, la moda, el disseny gràfic, la comunicació visual, l’artesania i les arts en general».
Agrupacions del FAD
Al llarg dels més de cent anys d’història, el FAD a aixoplugat nombroses seccions i agrupacions. Algunes s’han anat dissolent de forma gradual i natural amb el temps, no obstant n’hi ha que encara tenen continuïtat en l’actualitat.
Secció de dibuix natural (1923), secció de modelistes navals (1941), secció de titelles (1944), secció literària (1947), secció d’estudis de teatre (1947), Club Publicitari (1947), secció de pintura i escultura (1948), agrupació d’arquitectura (1949), agrupació d’escultors (1950), associació de discòfils (1952), agrupació d’Estudis Cinematogràfics (1955), agrupació d’Aparadoristes i Decoradors Publicitaris (1956), associació de Disseny Industrial –ADI FAD- (1960), Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual (1960), Grafistes agrupació FAD –ADG FAD- (1961), Cineclub (1964), agrupació de Comunicació –VISUAL-FAD- (1971), agrupació Serigràfica FAD –ASEFAD- (1972), associació d’activitats artesanes del FAD -AA FAD-(1973), agrupació de Decoradors Publicitaris –DPFAD- (1973), agrupació de Bricolatge FAD –BRICOFAD- (1974), agrupació Fotogràfica´-FOTO FAD- (1975), Associació Nacional de Fotògrafs Autònoms -ANFA- (1979), Orfebres FAD (1979), Centre del Vidre (1987), X-FAD (1994, agrupació Audiovisuals del FAD –AV FAD- (1986), Moda FAD (1993).
Actualment encara hi ha en actiu cinc agrupacions: A-FAD (associació d’artistes i artesans), ADG-FAD (associació de directors d’art i dissenyadors gràfics); ADI-FAD (associació de disseny industrial), ARQUIN-FAD, (associació interdisciplinària del disseny de l’espai); MODA-FAD (comunitat de moda del FAD).
Content
El fons comprèn la documentació textual i gràfica generada per la societat del Foment de les Arts Decoratives entre els anys 1903 i el 2006, així com la generada sota la nova denominació de Foment de les Arts i del Disseny, entre els anys 2006 i 2009.
Conté documents relacionats amb la constitució, amb els òrgans que l’integren i amb la direcció de la societat. D’altra banda, hi ha tots aquells documents relacionats amb la seva gestió: gestió de la informació i les comunicacions, gestió del patrimoni i dels recursos econòmics (pressuposto, ingressos i despeses), i gestió dels associats (llistat, ingressos i baixes de socis) i dels serveis que se’ls oferien com assessorament, avantatges i promocions.
Els documents generats amb motiu de les activitats de projecció pública (participació en actes públics, congressos, exposicions, conferències, etc.) i de les seves relacions amb altres empreses, entitats i organismes ocupen un volum important del fons.
En tant que societat creada amb l’objectiu de promocionar la producció dels seus associats, es conserva un gruix de documents generats com a conseqüència de la difusió del disseny, és a dir, de la participació i organització d’esdeveniments.
Finalment, el fons també compta amb un conjunt de recursos d’informació (reculls de premsa, catàlegs, informacions diverses sobre socis, col•laboradors o entitats, dossiers informatius, etc...)
Organization system
El fons s'organitza a partir de la següent classificació:
- Constitució de la societat
- Òrgans de govern
- Direcció general i gerència
- Gestió de la informació i les comunicacions
- Gestió dels recursos humans
- Gestió del patrimoni
- Afers jurídics
- Gestió dels recursos econòmics
- Gestió comercial
- Proveïment de materials
- Activitat política
- Projecció pública i relacions externes
- Gestió dels associats
- Serveis als associats
- Agrupacions del FAD
- Fundació BCD
- Difusió del disseny
- Promoció del disseny
- Defensa de la professió
- Santiago Marco
- Seccions del FAD
- Objectes FAD
- Recursos d'informació
Access
Accés a la consulta del fons:
- Participació en l’Exposició internacional d’Arts Decoratives i industrials modernes de París, 1925
- Mostrari fotogràfic
Lliure accés, segons els termes establerts en la normativa d'accés de la Biblioteca i arxiu del disseny del Museu del Disseny de Barcelona, amb possibles excepcions derivades o relacionades amb l’estat de conservació, d’acords presos ambl’entitat en el moment de l’ingrés o de l’existència de dades protegides per la legislació vigent.