Lectures per repensar el món
El club de lectura Llegim el Museu torna aquest any amb una nova selecció d'obres que conviden a repensar la nostra relació amb el planeta i amb el éssers que l'habiten. Enguany, sota el títol Les relacions amb la matèria, les obres proposades giren al voltant de l'exposició Matter Matters. Dissenyar amb el món, que reflexiona sobre l’estat del món avui dia alhora que ofereix un viatge per la història del disseny en totes les seves disciplines.
En un moment marcat per la crisi ecosocial i per l’impacte que les activitats humanes tenen sobre el medi, el club proposa pensar altres formes de convivència, més respectuoses i col·laboratives, des del pensament crític i la creació. Aquesta activitat, organitzada per la la Biblioteca El Clot – Josep Benet i el Disseny Hub Barcelona, vol esdevenir un espai obert de diàleg entre el pensament, el disseny i la ciutadania, on compartir lectures que ens ajuden a repensar com habitem el món:
El club s'inicia amb la lectura de L'or blanc (2015) d'Edmund de Waal. L’autor, ceramista i escriptor, recorre la seva pròpia fascinació per la porcellana, un material que durant segles va encisar les elits europees per la recerca del blanc perfecte. L’or blanc és també una història d’obsessió i desig, de viatges, descobertes i processos creatius. A l’exposició, la instal·lació 'Natura morta' n’evoca aquest magnetisme.
El cotó és el fil conductor per parlar de memòria, identitat i herència a Tonar a casa (2016) de Yaa Gyasi. La primera novela de l’autora ghanesa-americana traça un recorregut generacional entre Àfrica i Amèrica, entre el passat del colonialisme i l’esclavitud i les seves conseqüències actuals i ofererix una mirada situada que ens permet sortir de la perspectiva occidental i comprendre les interdependències materials i humanes del comerç global.
Una investigació periodística que denuncia les condicions d’explotació vinculades a l’extracció del cobalt, element essencial per a les bateries de liti i les tecnologies digitals actuals. Cobalto rojo. El Congo se desangra para que tú te conectes (2023), de Siddharth Kara, posa veu a les comunitats afectades per la mineria a la República Democràtica del Congo, territori amb les majors reserves mundials del metall conegut com “l’or blau”.
La violència lenta, com l’anomena la teoria ecocrítica, és aquella que actua de manera gradual i gairebé invisible: la degradació ambiental, l’explotació dels recursos i les desigualtats que se’n deriven. Per obrir el debat, es proposa la lectura de Patos. Dos años en las arenas petrolíferas (2022) de Kate Beaton, una novel·la gràfica que retrata l’explotació humana i ecològica de les plantes petrolíferes d’Alberta (Canadà) a partir de l’experiència personal de l’autora.
Des d’una altra perspectiva, la botànica i escriptora Robin Wall Kimmerer ens convida, amb Reserva de musgo. Una historia natural y cultural (2003), a redescobrir la saviesa ancestral dels pobles indígenes i la seva relació simbiòtica amb la natura. A través de la molsa, Kimmerer teixeix una metàfora poderosa sobre la interdependència entre espècies i sobre la necessitat d’habitar el món en harmonia.
També es llegirà Un verdor terrible (2020) de Benjamín Labatut, una obra que explora el costat fosc de la recerca científica europea del segle XX, des del descobriment de l’àtom fins a la bomba atòmica. El llibre ens parla de l’obsessió occidental per dominar la matèria i del preu que hem pagat per aquest afany de control.
Finalment, La seta del fin del mundo. Sobre la posibilidad de vida en las ruinas capitalistas (2015) d'Anna Lowenhaupt Tsing, tanca el cicle amb una mirada esperançadora sobre la vida que reneix en les ruïnes del capitalisme. A partir de l’estudi del bolet matsutake —el primer ésser viu que va rebrotar després de la destrucció d’Hiroshima—, l'autora ens convida a imaginar maneres col·laboratives i sostenibles de sobreviure i prosperar.
El club de lectura està conduït per Clara Grífol García, gestora cultural i editora dedicada a continguts i direcció de projectes. Des de fa quasi 20 anys es dedica a la programació, conceptualització i organització de projectes de caràcter cultural, educatiu i social en col·laboració amb col·lectius, museus i entitats.
Dates: un dimecres al mes, des del 22 d'octubre de 2025 fins al 27 de maig de 2026 (7 sessions).