1550–1789
![](https://www.dissenyhub.barcelona/sites/default/files/styles/exhibition_field_thumb/public/exhibition_field/el-cos-vestit-cortesa.jpg?itok=hzTRhfUB)
Vestit de cort. França. Circa 1760. Tafetà de cotó estampat i puntes de lli. MTIB 88.015. Donació Manuel Rocamora, 1969
![](https://www.dissenyhub.barcelona/sites/default/files/styles/exhibition_field_thumb/public/exhibition_field/mtib_88.012.jpeg?itok=NylFiszJ)
![](https://www.dissenyhub.barcelona/sites/default/files/styles/exhibition_field_thumb/public/exhibition_field/mtib_88.170.jpeg?itok=sQdpxqRX)
![](https://www.dissenyhub.barcelona/sites/default/files/styles/exhibition_field_thumb/public/exhibition_field/mtib_88.198.jpeg?itok=lAiJP5XK)
Vestit: casaca, armilla i calçons. Catalunya. Segona meitat del segle XVIII. Vellut llavorat de seda, brodat en seda. Donació Manuel Rocamora, 1969. MTIB 88.198
El cavaller i el cortesà. El vestit comprimeix el cos
Al Renaixement es perfeccionen les tècniques de tall i confecció i el vestit s’adapta al cos. Les dones van de llarg, amb faldilles. Ells van de curt, duen roba amb camals i ensenyen les cames. El cos és un aparador on s’exposen teles, vestits, puntes, brodats i complements. Es fan servir estructures interiors per ampliar o reduir la silueta.
Als segles XVI i XVII, la moda a l’espanyola, de vestit negre i posat hieràtic, marca la tendència que segueixen les corts europees, mentre que al segle XVIII preval la moda a la francesa, que busca un efecte teatral.