Com construir una societat lectora

Que el llibre i la lectura estiguessin a l’abast de tothom va ser fonamental per al Govern. Les dinàmiques de circulació de la cultura escrita van patir un tomb amb la creació de l’Editora Nacional Quimantú. Creada a partir de la nacionalització de l’empresa privada Zig-Zag, aquesta editorial pública es va convertir en una plataforma de difusió, distribució i exposició massiva de diverses temàtiques, i va ampliar significativament l’accés a la literatura nacional i universal.

Quimantú va establir una fita sense precedents. La seva producció va arribar a les classes històricament marginades del debat nacional, fet que va actuar com una via d’inclusió i emancipació política i educativa. El disseny editorial va operar com una eina social per reduir l’analfabetisme i motivar el pensament crític: lectores i lectors passius es transformaven en actors ciutadans.

Des del final dels anys seixanta, el moviment estudiantil de la reforma universitària va propiciar una modernització, una democratització i un compromís social més importants. Les universitats xilenes es van proposar d’expandir l’educació popular i vincular-la a la realitat nacional per fer-la més inclusiva. La Universidad Técnica del Estado, per exemple, va estar a l’avantguarda de la formació de personal obrer en les indústries estatals. A més, la seva revista va jugar un paper destacat pel que fa a la difusió de la ciència i tecnologia, així com del projecte socialista xilè.