Com cridar a l’acció col·lectiva

El llenguatge gràfic va ser una de les eines per difondre i impulsar les transformacions socials en curs. Els murs de les ciutats es van cobrir amb cartells de gran format i múltiples colors promovent el programa polític, la cultura i l’educació popular.

Les peces dissenyades per Vicente i Antonio Larrea, Luis Albornoz, Ximena del Campo, Waldo González, Mario Quiroz i el Taller Gráfico de la Universidad Técnica del Estado (UTE), entre altres, van donar forma a un imaginari que es va desplegar àmpliament pels carrers. En termes gràfics, aquest imaginari es va caracteritzar per la iconografia de les seves acolorides il·lustracions, l’alt contrast de les fotografies i l’evocació al traç llatinoamericà. Pel que fa al treball de text, destaca l’ús de tipografies transferibles i la retolació. Per produir les peces es va utilitzar impressió serigràfica i òfset, la qual cosa va permetre disposar d’un gran nombre de còpies en diverses tonalitats.

Aquests elements van modular un conjunt de símbols de gran pregnància que van mantenir un diàleg fructífer i complementari amb el llenguatge de les brigades muralistes de carrer. La producció de cartells va tenir un paper clau en la creació d’un sistema visual propi. El sistema es va reflectir en diferents formats, espais i usos. El seu objectiu era comunicar i difondre els principis del procés revolucionari, alhora que ajudava a construir una identitat visual d’acord amb una societat igualitària.