Com nodrir la infància

Les esquerres llatinoamericanes, inclosa la xilena, aspiraven a crear un “home nou”, és a dir, un arquetip d’individu de valors renovats que sorgiria a partir de la revolució. Aconseguir-ho depenia del benestar de la infància. L’alimentació per a un “infant nou” va implicar, per aquesta raó, un aspecte fonamental en la construcció del socialisme.

La desnutrició infantil a Xile estava entre les més altes del món, la qual cosa elevava la mortalitat i deixava en evidència les profundes desigualtats socials. En aquest context, la posada en marxa d’un pla nacional d’alimentació es va transformar en una iniciativa urgent per al Govern. Una de les mesures més emblemàtiques va ser la distribució gratuïta de l’anomenat “mig litre de llet diari” a infants i nois i noies de menys de 15 anys, dones embarassades i mares que alletaven els seus infants.

El disseny va ser decisiu pel que fa a la implementació del pla. Per exemple, a través de les culleres dosificadores de llet en pols que va crear l’INTEC i dels cartells per a les campanyes d’educació sanitària infantil de la loteria de l’Estat creats per Waldo González i Mario Quiroz. Tots dos dissenys es van elaborar per al Servicio Nacional de Salud.

INTEC també va desenvolupar l’equipament per a la Junta Nacional de Jardines Infantiles (JUNJI). Creada el 1970, aquesta institució va transformar radicalment les polítiques de l’ensenyament preescolar, pel fet d’ampliar la responsabilitat i acció de l’Estat, i introduir un canvi de perspectiva en la participació i els drets de nenes i nens.