Confort urbà

Banc Harpo. Fotografia: Claudia Maurino

Interior dels vagons de metro de Barcelona de la serie 2000 dissenyats per Miguel Milá, 1996
“Un dia, pel carrer, vaig veure que a un home gran li costava aixecar-se d’un banc massa baix. En vaig prendre nota i en vaig dissenyar un perquè els avis se n’aixequessin amb dignitat”.
El banc Neoromántico és una peça essencial del disseny de mobiliari urbà espanyol, present no tan sols a carrers i places de moltes ciutats del país, sinó també en espais urbans d’Europa i de l’Amèrica del Nord que han estat reagençats a partir d’aquesta peça. L’èxit no és casual i obeeix a la reflexió atenta de Milá “al voltant de l’ús, la funció, la necessitat i els hàbits” de les persones en el seu tracte amb el mobiliari de carrer, i d’aquest com a vehicle de convivència: “Crec molt en el banc com a element de comunicació; quan seus en un banc, ja t’obligues a dir ‘bon dia’”.
Com sol passar amb les peces de Milá, aquesta és una progressió del banc romàntic que havia dissenyat als anys vuitanta. Al seu torn, la síntesi efectuada amb el primer Neoromántico (1995) es va sotmetre a una depuració ulterior en el Neoromántico Liviano, que substituïa la fusta per l’alumini i, d’aquesta manera, reduïa el pes i els costos.
Més enllà de la seva prolífica dedicació al mobiliari urbà, la rehabilitació de l’Hospital Clínic de Barcelona (1980) és un dels seus equipaments públics que han gaudit de més consens. El redisseny es va centrar en actuacions bàsiques de millora funcional, tant per al personal mèdic com, sobretot, per als pacients. Encara que potser, el redisseny de l’interior dels vagons del metro de Barcelona (1986) és l’obra de més profit social escomesa per Milá. Qui recordi els combois dels anys setanta i vuitanta, amb la seva pàtina difusa i groguenca i la seva fredor ambiental, sap que era un mitjà una mica hostil. Una intervenció molt específica centrada en el color blanc, la disposició més ben pensada de les barres verticals, els “seients de misericòrdia” —que permetien als qui anaven dempeus reclinar-se sobre el dors dels respatllers— i uns seients d’ergonomia elemental van fer els trajectes força més confortables i agraïts.