Disseny (pre)industrial

“Quan vaig començar, tot s’havia de dissenyar de nou”

Als anys cinquanta, l’assortit mobiliari modern per agençar una casa a Espanya era escàs, però no havia estat sempre així. Durant la República, arquitectes com Luis Feduchi a Madrid (edifici Capitol) o els integrants del GATCPAC a Barcelona ja havien donat a llum alguns articles que recollien les doctrines de la Bauhaus alemanya. Milá recorda: “A Espanya amb prou feines hi havia indústria quan, als anys cinquanta, vaig començar a treballar i a dissenyar; així doncs, quan em van dir que el que jo feia era disseny, vaig saber que no podia ser industrial”. Potser no podia ser-ho de seguida, però va començar a ser-ho poc després. El 1956, una tieta de Miguel, Nuria Sagnier, li encarrega moblar el seu estudi. Entre les solucions aportades destaca un llum “que pogués fer llum indirecta i directa, il·luminar l’espai i la lectura, convertir-se en moltes si s’abaixava i s’apujava la pantalla”. Aquell llum és el TN, embrió de la TMC i de la TMM, totes dues de 1961 i que constitueixen la primer fita en la carrera de Milá, així com un breu compendi de saviesa aplicada al disseny industrial. L’acollida entusiasta que rep la TN entre els amics deriva en una primera producció en sèrie i en una millora ulterior del producte, cosa que cristal·litza en el model Previa.

El 1957, Milá funda la versió adulta de Tramo a fi de produir les seves pròpies creacions, unes peces dissenyades per suplir les carències amb què es topa en la seva feina d’interiorista. També comença a intervenir en iniciatives empresarials pioneres, com ara Polinax, fundada pel seu germà Leopoldo, o la botiga i editora de mobles GRES, que van obrir les empresàries Montserrat Tayà, Montserrat Tort i Ma Rosa Ventós el 1958. Són uns anys en què Milá traça icones perdurables del disseny industrial espanyol, des del llum Cesta (1962), passant per la tauleta apilable MMS (1963) o unes pinces de gel (1965), fins a la xemeneia A14 (1977).