La voluntat de Picasso

Avui, fem nostra la petició de Picasso i tornem a mostrar el total de les setze peces donades per ell en diàleg amb el fons de ceràmica històrica del museu.

Aquest diàleg ens parla del coneixement que Picasso tenia de la tècnica i la simbologia de la ceràmica tradicional, però també de com, partint de formes i processos del passat, plasmava les seves inquietuds i el seu repertori iconogràfic, fent servir la ceràmica com a un suport més de la seva producció artística.

Entre els objectes que mostrem, es genera una connexió que parteix de la idea de Picasso com a artista que veu, assimila, fagocita i crea les seves pròpies obres, partint d’allò que troba en la tradició; com a resultat s’obté el treball d’un creador obert al coneixement dels artistes i artesans que el van precedir.

Així mateix, els objectes posen de manifest com el coneixement de l’artista d’aquestes produccions de ceràmica tradicional farien canviar el rumb de la seva creativitat. Inspirant-se en allò que algun mestre terrisser anònim va fer molts segles abans que ell, crearia un nou imaginari que no només es faria evident a les seves produccions en argila, sinó que influiria d’alguna manera en tota la seva obra artística.