Cànon de bellesa i moda al fons de llibre antic

Des de fa segles, ja sigui des de les institucions -en forma de codis morals i fins i tot textos legals- o des d'àmbits com la literatura o els mitjans de comunicació, es dicten les normes sobre el que en cada moment s'ha considerat socialment acceptable respecte de l'aparença física i la vestimenta, sobretot, la de les dones. Als missatges actuals dels mitjans, revistes i comptes d'Instagram els precedeix una llarga tradició que ha anat dibuixant el que se suposa que és el model acceptable de bellesa femenina.

Aquí segueix una selecció de títols del fons de llibre antic dedicats a aquesta temàtica: des d'hàbits de bellesa i higiene del s. XIX, a consells sobre la manera de vestir-se amb clara observança de les normes socials.

Higiene y perfeccionamiento de la belleza humana  aborda el concepte de bellesa des d’un punt de vista filosòfic i antropològic per passar després a donar tota mena de consells pràctics per lluir pell i cabell, fins i tot consells dietètics. Tot plegat, des del punt de vista de finals del s. XIX. 

El Manual para las señoras, o, el arte del tocador del 1830 indicava que “la muger debe cuidarse, conservarse y embellecerse cuanto les sea posible, sin perjudicar su hacienda, ofender la moral, ni alterar su salud : al contrario puede servirlas en esto mismo, porque el orden , la limpieza , la higiene y un trabajo útil son las bases de los cuidados que consagra á su persona : á mas de que en ello se propone agradar á su esposo”.

Aquest petit magazin, L'Habit c'est l'homme,  editat per una casa comercial, recorre a les màximes i cites tant populars com de literats i pensadors per reivindicar, amb to lleuger, que diu molt de la persona la manera com es vesteix. Vindria a ser el contrari de la dita: l'hàbit no fa el monjo. 

A la mateixa idea es consagra Pour bien s'habiller, però amb voluntat de ser un complet tractat de prop de 400 pàgines. Les recomanacions i consells van des del llarg adequat d’una faldilla fins a com treure les taques de la seda.  “Es necesario que un hombre se vista bien; es un deber para una mujer, un deber ligero y divertido”, s’apunta a la introducció.

El ritual higiènic i de vestidor d’una dona de classe privilegiada al s.XIX a Petite coquetterie.

I acabem amb un resum gràfic significatiu del paper assignat a la dona en aquest llibre de làmines del s.XIX: Les quatre âges de la femme (Les quatre edats de la dona).