Fons Casa Joan Busquets

Dates

1840 / 1982

Volum

72 documents textuals; 3 targetes; 1617 fotografies; 2 àlbums enquadernats (253 fotografies); 103 plànols (17'3 m.l., 103 tubs)

Productor

       Accès a la consulta del catàleg:

         https://arxius.museudeldisseny.cat/familia-busquets

       Accès a la consulta del mostrari fotogràfic:

         https://arxius.museudeldisseny.cat/mostraris-de-productes-7

 

El taller d’ebenisteria Busquets es va crear a Barcelona l’any 1840 per part de Josep Busquets i Cornet. El seus pares, Sebastià Busquets i Minguell –teixidor de lli- i Francesca Cornet i Florensa, eren originaris de Guimerà i van traslladar-se a Tarragona en la dècada dels trenta del segle XIX. A Tarragona i juntament amb un altre familiar, Pere Busquets, van muntar un taller d’ebenisteria. Probablement, Josep Busquets va fer allà l’aprenentatge de l’ofici i el 1840 va obrir un taller propi a Barcelona, al carrer Ciutat número 9, cantonada amb Bellafila. A la dècada de 1860 es van incorporar al negoci els seus germans Miquel, Marc Antoni i Joan.

L'any 1878, després de la mort d’en Josep el 1875, el taller passa a denominar-se “Busquets Hermanos”. L’any següent va ampliar-se la participació en el negoci familiar amb Francesca Cornet i Maria Busquets i Minguell, filla de Josep Busquets i Cornet, canviant novament el nom per “Busquets, Hermanos y Compañía”. Joan Busquets i Cornet va exercir ja des dels inicis un paper destacat en el taller familiar i el 1880 apareix com a soci majoritari en les fonts comptables, amb un 47% del capital. L’any 1888 passa a ser el cap del taller, amb el títol d’ebenista-tapisser, i l’empresa passa a denominar-se “Casa Juan Busquets”. Aquest mateix any, a l’Exposició Universal de Barcelona, Joan Busquets i Cornet guanya una medalla d’or per la bona instal·lació i per distingir-se en els treballs de tapisseria. En el marc de la “Febre d’or” i la formació d’una burgesia industrial que s’enriqueix ràpidament, el negoci s’amplià fent necessària l’ampliació del taller amb els baixos i el primer pis del carrer de Bellafila, número 3. Després de l’Exposició de Belles Arts i Indústries Artístiques de Barcelona el 1898 comença a aparèixer a la premsa la denominació “Joan Busquets e Hijo”. El nom fa referència a Joan Busquets i Jané, que es va formar a l'Escola Llotja de Barcelona com a ebenista i tècnic de disseny de mobiliari, i des de principis de la dècada dels noranta ja col·laborava a la Casa Busquets realitzant els dibuixos pels dissenys de mobles. El curs 1895-96 acaba els estudis i l'Escola li atorga una borsa de viatge per visitar els museus espanyols. L’any 1896 Joan Busquets i Jané rep una menció honorífica per projectes de mobiliari a l’Exposició de Belles Arts i Indústries Artístiques de Barcelona. El seu treball como a projectista de l'empresa anirà prenent més importància a partir de 1898, moment en que Busquets i Jané realitza el primer dibuix aquarel·lat de tendència modernista.

L’any 1917 es trasllada el negoci al Passeig de Gràcia, número 36, a un local amb soterrani que podia albergar el taller en el pis inferior. L'any 1925 s’inaugurà l'Exposició d'Arts Décoratifs Modernes de París, a partir de la qual es difon i popularitza l'art déco. Busquets i Jané hi participa amb un menjador de formes rectes, més funcionals i pròpies del déco, també anomenat "moble modern". Durant la dècada dels trenta la casa Busquets produeix gran quantitat de mobles d'estil déco, producció que queda temporalment interrompuda per la Guerra Civil. A més, canvia l'estructura de l'empresa, separant-se el taller de la botiga. Els anys de la postguerra van ser difícils, però Joan Busquets i Jané va recuperar l'empresa i va seguir treballant fins a la seva mort, l'any 1949.

Contingut

El fons conté la documentació generada en el decurs de l’activitat del taller d’ebenisteria i botiga de mobles Casa Busquets, des de la seva formació fins el seu tancament, així com documents personals i familiars dels membres de la família.

La part majoritària és la composada per la documentació produïda i rebuda per l’empresa. Inclou un bloc de documentació relacionada amb la gestió administrativa i comptable del taller, que no cobreix tot el lapse temporal en que va estar en funcionament, sinó solament algunes dècades del segle XX, i permet reconstruir aspectes com els canvis societaris, els moviments econòmics o la clientela de l’empresa. Una sèrie de gran rellevància en quant a volum i contingut informatiu, és la constituïda pel mostrari fotogràfic que recull la producció de mobles de la Casa Busquets, amb unes 1.800 imatges. Aquest mostrari ofereix un testimoni fidedigne de la producció del taller, i el seu llarg abast temporal permet estudiar l’evolució estilística i en el gust de la clientela de manera contínua durant un ampli període. És remarcable l’existència de 86 projectes de construcció de mobles originals, alguns d’ells aquarel·lats i a escala 1:1.

Tanmateix, el fons conté una secció de documentació familiar que abasta un període que va des de mitjans del segle XVIII fins a la meitat del segle XX. Aquesta comprèn fonamentalment documents relacionats amb la gestió del patrimoni de la família, actes notarials o fotografies familiars. Apareix representada també l’activitat de la Sala d’Exposicions Busquets, amb documents que fan referència a les obres pictòriques exposades.

Sistema d'organització

El mostrari fotogràfic s'ha ordenat físicament seguint la numeració inscrita en les mateixes fotografies. En la descripció arxivística s'han ordenat cronològicament. El fons s'ha classificat amb el següent quadre de classificació:

01.  Genealogia, família i herència

02.  Patrimoni

       02.01. Propietats i drets

                  02.01.01. Empreses

                                  02.01.01.01. Sala d'Exposicions Busquets

                                  02.01.01.02. Casa Joan Busquets

                  02.01.02. Administració

03. Correspondència

04. Documentació judicial

05. Dimensió pública

06. Col·leccions factícies

Accés

Lliure accés, segons els termes establerts en la normativa d'accés del Centre de Documentació del Museu del Disseny de Barcelona, amb possibles excepcions derivades o relacionades amb l’estat de conservació, d’acords presos amb el donant en el moment de l’ingrés o de l’existència de dades protegides per la legislació vigent.

Ajuntament de Barcelona