Diversitat funcional, disseny i educació
El disseny forma part d'un sistema econòmic que fa del consum un factor de creixement i prosperitat. En tal sentit, s'adapta a una producció industrial basada en la normalització dels productes i en la sistematització dels comportaments. No obstant això, els avanços socials mostren que el reconeixement de la diversitat funcional no és tant un problema com una oportunitat per aconseguir una societat veritablement democràtica. D'altra banda, el disseny s'ha vist en la necessitat d'incorporar nous processos, aliens a la vella retòrica industrial. Si bé l'expressió “innovació social” està perdent el seu inicial sentit, la tradicional concepció del disseny es veu sotmesa a una crisi d'innegable importància. Les escoles de disseny intenten comprendre aquests canvis per donar una resposta a aquestes transformacions socials i tecnològiques.
Eugenio Vega (Madrid, 1961), és doctor en Belles arts i doctor en Ciències de la Informació per la Universitat Complutense de Madrid (UCM) així com president de la Confederació d'Escoles d'Arts Plàstiques i Disseny. En l'actualitat col·labora amb la revista Experimenta en el desenvolupament de continguts i en la realització d'entrevistes. Col·labora també en la traducció de llibres sobre disseny i metodologia, entre els autors dels quals cal assenyalar a Ezio Manzini, John Thackara o Bernard I. Bürdek. Així mateix, ha publicat diversos estudis sobre la relació entre disseny, educació i política, i el paper de la comunicació gràfica en la nova cultura digital.