Els Dormitoris Reials
El Palau de Pedralbes i, per extensió, aquests tres espais significatius que composen els Dormitoris Reials, van ser construïts entre 1919 i 1924 pels arquitectes Eusebi Bona i Francesc de Paula Nebot, per donar acollida al Rei i la seva família en les seves breus i esporàdiques estades a Barcelona.
La cambra d’Alfons XIII, l’avantcambra i la cambra de Victòria Eugènia es van integrar en el recorregut expositiu del Museu de les Arts Decoratives, quan va obrir per primer cop les seves portes el 1932, en la residència reial, un cop caiguda la monarquia alfonsina. Llavors es van mostrar al públic tal i com els havien deixat al marxar a l’exili els seus antics ocupants, respectant en gran mesura la decoració mural i el mobiliari existent en les tres cambres.
Tot i els avatars de la història que ha viscut l’edifici amb canvi de règim polític inclòs (monarquia, república, guerra civil, dictadura, monarquia) i el que això pot comportar per a una construcció de les característiques del Palau de Pedralbes, les antigues cambres reials conserven encara avui bona part de la seva empremta original, aquella que van deixar els aristòcrates barcelonins que van decorar al seu gust aquests espais, i que van sufragar amb els seus propis recursos el cost d’aquest mobiliari. I alhora aquests espais conserven l’empremta dels estadans que en el seu dia els van ocupar: el Rei Alfons XIII i la seva esposa la Reina Victòria Eugènia.
A la dècada dels anys vint, els vents de modernitat arribaven a la Ciutat Comtal i, fins i tot, el mateix Alfons XIII en va ser testimoni (posem per cas el pavelló de Mies Van der Rohe a l’Exposició Universal de Barcelona el 1929 que el monarca va visitar i on va rebre explicacions per boca del mateix arquitecte). Malgrat això, la decoració dels dormitoris reials, tot i presentar un discurs armònic i algunes peces d’amoblament força interessants, va ser concebuda amb paràmetres clarament historicistes, sota la batuta d’una aristocràcia barcelonina conservadora i ancorada en el passat.
La proposta museogràfica
El nostre plantejament consisteix en mostrar aquests dormitoris reials tal i com han arribat als nostres dies, però respectant en la mesura del possible el seu aspecte originari. És a dir, aquell que tenien entre 1924 i 1930, període en què els monarques els van habitar. Sense cap altra intervenció, per part nostra, que la necessària per la conservació dels béns mobles que les integren. I amb l’objectiu de posar al servei de la ciutadania un testimoni material de la història política de la nostra ciutat, d’un període certament convuls, creatiu i ple de contrastos.