La casa protegida

Els edificis eren organismes vius. Calia alimentar-los: els maons fundacionals mesopotàmics afegien a la tova llet o mantega, i antisèptics com l'oli, el vi i la mel. Però, malgrat la solidesa de les estructures, els edificis estaven a la mercè dels esperits. La protecció no podia concernir només l'aparell de maons massissos. Calia dotar-los de fetitxes contra el mal d'ull. Guardians armats als palaus perses, lleons a la via processional de Babilònia o l'horrible cara de la Gòrgona a Grècia, Etrúria i Roma, situada al capdamunt dels edificis, foragitaven els enemics. Els maons que Miquel Barceló emmotlla en forma de calavera són una evocació d'aquestes creences màgiques.

A les cantonades de les llars es col·locaven bols amb inscripcions en espiral que atrapaven els mals esperits. Rajoles amb mans de Fàtima, al món musulmà, i socarrats als sostres, a la cultura cristiana, protegien des de dal els hàbitats i els habitants.