La casa projectada

L'arquitectura monumental no s'improvisava. Els constructors, per ordre dels sacerdots o els monarques, produïen plànols, maquetes i memòries que es creia que estaven inspirats per poders sobrenaturals. Es traçaven textos i gràfics en tauletes d'argila o terracota a Mesopotàmia. S'inscrivia el nom de déus i monarques, i es descrivia el ritu fundacional i la construcció de l'edifici en tauletes que s'enterraven als fonaments, junt amb maquetes de terracota que representaven la casa dels ancestres als quals s'invocava la protecció.

De l'arquitectura de cultures antigues com la mesopotàmica, la ibèrica o l'etrusca, construïda amb maons de tova, només se n'han conservat els fonaments. No se sabria com eren els edificis si no s'haguessin conservat uns objectes, semblants a maquetes d'arquitectura, dipositats com ofrenes a les tombes: eren edificis en miniatura que guardaven les cendres o acollien l'esperit del difunt. Gràcies a elles, s'entrava en contacte amb ell per conèixer el passat (no el futur), ja que oferia exemples modèlics necessaris per viure bé. Altres maquetes reproduïen temples o capelles i es guardaven a les llars.

Avui, nombrosos ceramistes modelen obres que evoquen maquetes arquitectòniques o construccions a petita escala i que ofereixen una mirada crítica sobre les virtuts i les limitacions de les construccions contemporànies, o una mirada nostàlgica sobre la llar perduda.