La casa: un univers per a crear

“Sigues útil i t’utilitzaran”

Aquesta màxima té un aire sever, i pot espantar una mica si te la diu el senyor que apareix a la cinquena foto fumant-se un puro; sobretot, si ets el seu fill, com és el cas. Però és un gran consell: està exempt de presumpció i, ben entès, incorpora una responsabilitat cívica envers els altres. Són unes paraules que Miguel Milá va anar assumint com un compromís amb el benestar comú. I encara són més valuoses pel fet de conformar un credo laic —funcional i flexible alhora— en aquella Espanya dels anys cinquanta, entre granítica i de “campi qui pugui”.

El senyor José María Milá i Camps, pare de Miguel, fou un patrici de la Barcelona d’entreguerres, monàrquic, ben plantat i bon vivant. La senyora Montserrat Sagnier Costa, la seva mare, fou l’epítom de la mestressa catalana, austera i refractària a l’oripell, d’una autoritat serena. El binomi de sobrietat i refinament que encarnaven els pares és, podem dir, la xifra de l’elegància sòbria que Miguel Milá acabarà sintetitzant en els seus dissenys, en la seva manera de veure la professió i el món.