Dissenyar per a la modernitat

El 1950 comença a treballar com a interiorista al despatx dels arquitectes Federico Correa i Alfonso Milá, el seu germà; un any més tard, tip de les matemàtiques, abandona la facultat d’Arquitectura. Així és com el fracàs en els estudis li aplana un camí professional propi. Els anys de facultat li permeten conèixer una generació sencera d’arquitectes barcelonins, adscrits a la doctrina del Moviment Modern, que nodriran la seva visió de què falta i què sobra en els espais que hagi d’agençar.

Els arquitectes Federico Correa i Alfonso Milá, com el seu mentor José Antonio Coderch, preserven un enfocament que modula el vernacle atenint-se a solucions decididament funcionals, dictades per necessitats específiques. Tot plegat encaixa perfectament amb l’esperit de Milá: no tocar allò que funciona i (re)inventar allò que no existeix o compleix la seva comesa indegudament. Ara bé, en aquells anys, la tasca de seleccionar un mobiliari que s’emmotllés a aquests criteris podia ser ingrata, i és que tot el que hi havia “era molt carrincló”. Calia, doncs, passar a una fase més executiva, la qual va suposar, a mig termini, inaugurar el disseny industrial a Espanya.