Disseny atemporal

“És millor veure un càntir trencat que una ampolla de plàstic abandonada”.

L’escriptora Fran Lebowitz va declarar una vegada: “Detesto els diners, però adoro les coses”. Les coses a què al·ludeix són, senzillament els objectes bonics, i hi ha quelcom en la seva manera de dir-ho que evoca feliçment Miguel Milá i tot el que emana de la seva professió i el seu ofici tal com ell els ha exercit: l’aversió per tot allò que traspuï ostentació i, especialment, la cura per fer que els seus articles, a còpia de polir les asprors del superflu, acabessin sent objectes bonics. En el seu cas, bonics per útils i gairebé diríem que servicials. Amables.

Un dels puntals del disseny industrial europeu actual, Jasper Morrison, és perfectament eloqüent al respecte: “El que em va impactar quan vaig descobrir els seus treballs va ser el curós equilibri entre línies rectes i corbes. Els dissenyadors més intel·ligents coneixen la importància d’aquest equilibri, no perquè temin inclinar-se cap a una direcció o una altra […], sinó perquè en aquest terreny intermedi és on l’objecte assoleix la tensió justa: Milá és depositari de la recepta per a la naturalitat en els objectes des que va agafar un llapis”. Aquesta recepta, de fet, es diu intuïció. Segons André Ricard, els dissenys de Milá es distingeixen per “un no sé què entre elegant i evident”. El concepte que resumeix l’enigma a què al·ludeix Ricard és, potser, la naturalitat que esmentava Morrison, facilitada per una moderació tecnològica que aporta un aire d’assossec. Intuïció i naturalitat, a efectes funcionals, revelen la bellesa de l’article útil que, en el seu cas, ha estat sempre sostenible.

Encara actiu amb 92 anys, el 2019 Milá va entregar una de les seves darreres peces mestres amb un model de càntir. Després de més de seixanta anys de treball i d’haver vist totes les sofisticacions possibles, el mestre s’estrenava amb la terrissa i, amb aquest material i amb aquest giny primaris, satisfeia una de les nostres necessitats més bàsiques i plaents: beure aigua. D’una manera fresca, natural i neta.