El patrimoni del Museu del Disseny travessa fronteres
Cada préstec internacional implica una complexa coordinació entre els equips del Museu del Disseny.
Cada préstec internacional implica una complexa coordinació entre equips que vetllen perquè les peces viatgin i s’exhibeixin amb totes les garanties.
El Museu del Disseny de Barcelona fa un préstec de deu peces al nou centre d’art BRUSK de Bruges.
El tapís 'Emigració asiàtica' és una obra del segle XVI de més de set metres i mig de llargada i gairebé quatre metres d’alçada.
Abans d’emprendre el viatge, les obres van ser revisades pels equips de conservació i restauració per exposar-les amb totes les garanties.
Darrere d’aquesta imatge hi ha una feina sovint invisible que fa possible que el patrimoni travessi fronteres.
Quan visitem una exposició, sovint admirem obres procedents de museus d’arreu del món sense imaginar tota la feina que hi ha darrere del seu trasllat. Cada préstec internacional implica una complexa coordinació entre equips de documentació, conservació, restauració, transport especialitzat i assegurances, que vetllen perquè les peces viatgin i s’exhibeixin amb totes les garanties.
Aquest és el cas del préstec diverses peces de les col·leccions d’arts decoratives i tèxtil del Museu del Disseny-DHub al nou centre d’art BRUSK de Bruges, amb motiu de l’exposició inaugural Bigger Picture. Connected Worlds of Bruges 900–1500. La mostra explora les connexions comercials, artístiques i culturals de la ciutat flamenca durant l’edat mitjana.
Entre les deu peces seleccionades, destaquen sis teixits dels segles XIV al XVI, tres objectes de vidre dels segles XII al XIV i un monumental tapís del segle XVI que porta per títol Emigració asiàtica, una obra de més de set metres de llargada i gairebé quatre metres d’alçada.
Abans d’emprendre el viatge, les obres van ser revisades pels equips de conservació i restauració per assegurar que podien ser traslladades i exposades amb totes les garanties. En el cas del tapís, es van dur a terme actuacions de conservació per reforçar-ne algunes zones i garantir-ne la correcta exhibició. Posteriorment, es va dissenyar un sistema d’embalatge específic per protegir les peces i facilitar-ne la manipulació durant totes les fases del trasllat.
Un cop al BRUSK, el tapís va ser instal·lat amb l’ajuda d’equips tècnics dels dos museus, que van treballar conjuntament per col·locar-lo de manera segura.
El visitant només veu el resultat final: unes obres perfectament integrades en el discurs expositiu. Però darrere d’aquesta imatge hi ha una feina sovint invisible que fa possible que el patrimoni travessi fronteres, arribi a nous públics i continuï explicant històries més enllà del seu lloc d’origen.