"Per a l'audiovisual és quasi un requisit pensar a connectar mons". Entrevista a Anna Oset i Tanit Plana

Anna Oset, realitzadora audiovisual i Tanit Plana, artista i fotògrafa, son les convidades especials del taller d’estiu ZIP d’aquest any, organitzat per Tantàgora i el Museu del Disseny. Amb elles, els nois i noies d’entre 13 i 17 anys, tindran l’oportunitat de descobrir l’audiovisual i la fotografia durant una setmana de creació. En aquesta nova entrevista parlem amb elles sobre la seva trajectòria.

Com va néixer la vostra vocació per la fotografia i el cinema, us va influenciar algun artista?

Tanit: El meu pare ha estat fotògraf des de sempre i, sobretot, un gran apassionat del cinema, la música, els videoclips (quan jo era petita no es parlava de cultura audiovisual, encara), de la pintura, el còmic… I a casa jo tenia accés a unes biblioteques immenses de vinils, llibres de còmics per adults, revistes de tota mena, monografies de fotògrafs, de pintors, etc. Jo tenia molta curiositat i vaig aprendre a llegir-ho des de molt petita, tota aquesta riquesa iconogràfica es va constituir com un dels llenguatges amb el que jo he après la codificació del món. Més endavant, quan ja havia començat a intuir que volia fer fotografia, les primeres autores que em van guiar i il·luminar, les que em revelaven els camins, van ser: Nan Goldin, Diane Arbus i Sally Mann. Posteriorment Rineke Dijkstra i Taryn Simon han estat molt importants per mi, a nivell conceptual i metodològic.

Anna: Com a bona millenial, em vaig obsessionar amb els videoclips de la MTV, em passava hores i hores mirant-los i observant cada un dels detalls que hi havia, i intentant entendre com ho haurien creat tot. Em resultaven fascinants les coreografies, els vestuaris, escenografies… Així que a partir d’aquests descobriments, i de la meva passió per la dansa, constantment estava creant i recreant videoclips al meu cap, al cotxe, abans de dormir… Així que suposo que podria dir, que una de les meves primeres referencies han sigut els videoclips dels 2000.

Anna, com és el teu procés creatiu?

A: Primer començo amb una idea, una frase, una paraula o una primera imatge molt clara. Des d’aquella primera idea, començo a veure referencies tant visuals com d’altres tipus, també escolto molta música que em transporti a aquell mon i imaginari. A partir d’allà, un cop m’he omplert suficient i tinc clar per on tirar, començo a escriure tot el que em ve al cap, i poc a poc  les idees es van connectant entre el que m’imagino, el que he vist i el que és factible de realitzar. Després per ordenar-ho m’agrada plasmar-ho en un dossier, moodboard, on s’explica tota la idea tant a nivell narratiu com estètic.

Què ens permet explicar la fotografia i el cinema que no es pugui fer a través d’altres  disciplines?

A: No crec que la fotografia i el cinema tinguin més eines per a poder explicar que altres disciplines, o que puguin explicar coses que d’altres no puguin. De fet em sembla, que totes es nodreixen, conviuen i es necessiten unes a les altres. Però si que és veritat, que per a mi és un mitjà d’expressió on m’hi sento més a gust ja que puc plasmar tot el que tinc al cap d’una manera visual i conceptual. Crec que el poder de l’audiovisual, és que conflueixen moltes arts en una, i això fa que les imatges prenguin un pes i un sentit conceptual enorme.

Els esdeveniments de llibres com Sant Jordi o el mateix Mercat de l’Edició són un èxit. Com  veus l’estat de la literatura infantil i juvenil actualment?

A: No sóc una experta en la matèria, però trobo que actualment hi han propostes molt més interessants en la literatura infantil i juvenil. Propostes atractives per a les joves, molt diverses i més educatives i inclusives.

Sou les artistes convidades al casal d'estiu del Museu del Disseny. Què treballareu amb els joves que hi assisteixin?

T: Les propostes de tallers que faig amb grups d’adolescents sempre estan lligades a les temàtiques que m’interessen en la meva pràctica artística. No puc fer un taller que no m’interessi a mi o que no m’aporti un espai de reflexió, d’aprenentatge i creixement. Des de principis d’any estic molt interessada i experimentant amb la IA: com són els seus mecanismes, els seus límits ètics, les seves estètiques… I això és del que farem al taller. Una aproximació a la IA en vàries de les seves dimensions, veure com aprèn el món, i fer-nos la nostra per a confeccionar un manifest.

A: En el meu cas treballarem la creació de futurs mons. Que les i els joves facin l’esforç d’imaginar com  serà el món quan ells siguin grans o hagin passat molts anys. Així, podrem treballar la creació d’imaginaris propis, fer-los reflexionar sobre el futur que ens depara, i així començar a elaborar discursos crítics tant dins com fora de l’audiovisual.

El casal d’enguany gira entorn a l’exposició ‘Digital Impact’. Com connecten el món físic i el digital en el sector artístic?

T: Enriquint-nos. Sense deixar de ser crítica, m’agraden els canvis i tendeixo a incorporar-los, a interessar-me per les noves eines, llenguatges i formes d’entendre el món que habitem. Des del principi dels 2000 les tecnologies digitals han canviat les nostres maneres de viure i pensar, es un fet. Ara arriba la IA i ja es pot preveure que és una altra gran onada que ens capgirarà les formes de treball, creació i pensament. Jo m’estimo més agafar el toro per les banyes i començar a dimensionar aquest fet, entendre com funcionen els poders que el dirigeixen, els objectius que persegueix i quins són les maneres per a poder-la conduir amb certa capacitat crítica. Des de la creació, sento que tenim la responsabilitat de plantar en els joves, a través de tallers i projectes, la llavor del voler saber, no tenir por, no deixar-se domesticar i preguntar-s’ho tot.

A: En el món audiovisual des de fa molts anys està en constant comunicació entre el món físic i el digital. Des de rodatges on desprès s’inclouen efectes especials en 3D, com des de instal·lacions interactives en museus, contextos artístics, escenografies per a teatre amb visuals o interactivitat, etc. Crec que per a l’audiovisual avui en dia, és quasi un requisit pensar en connectar mons.

Ajuntament de Barcelona