VINÇON (1941-2015). L’arxiu de la botiga

El 30 de juny de 2015 Vinçon, botiga emblemàtica de venda d’objectes de bon disseny de la Barcelona del segle xx, va tancar les seves portes. Davant d’aquest fet, el Museu del Disseny va considerar que el seu arxiu s’havia de conservar i posar a l’abast de tots els ciutadans. Per això vam entrar en contacte amb la família Amat, que de seguida va oferir-lo sense condicions.

Amb aquest objectiu, vam visitar la botiga, ja buida de clients i de mercaderies, on vam localitzar els primers documents a recollir: catàlegs comercials, postals, fullets i també bosses i productes editats per Vinçon que encara no estaven en el museu.

Passat aquell estiu, l’equip del Centre de Documentació ens vam traslladar al magatzem de la botiga, ubicat a l’Hospitalet, on al llarg de quatre mesos d’intensa feina vam cercar, triar, netejar, inventariar i encapsar milers de documents.

El primer dia ens van rebre Fernando i Sergio Amat, i també Basilio, històric treballador de Vinçon, que va ser el nostre cicerone. Ells ens van conduir per la planta baixa, on conservaven els elements més característics i coneguts de la botiga: les bosses, els papers de regal, els petits productes que decoraven els paquets nadalencs, les postals i els cartells de La Sala Vinçon, plafons de senyalització interior de la botiga o elements que s’havien utilitzat en algun dels aparadors.

La sorpresa per a Fernando i Sergio va arribar quan els vam continuar preguntant per l’arxiu. Fernando va aixecar una cella i va dir:  ̶  «Bueno, el pis de dalt està ple de papers i caixes però no crec que això us pugui interessar…». Però en aquell espai estava la història de Vinçon: les agendes de les visites de Fernando Amat a les fires (la selecció dels productes); els expedients d’importació dels anys 80 (què i com comprava Vinçon); llibres comptables dels anys 60 i 70 (els proveïdors de Vinçon); els plànols de la botiga de Madrid; les carpetes de les exposicions de La Sala Vinçon; una emissió d’accions de Galerías Vinçon S.A. (sí, l’empresa es va dir així des de 1957), els plànols de la taula Lisboa (com editava Vinçon els seus objectes); «El proveïdor ideal» un document on es definia quines característiques havia de tenir (res era improvisat a Vinçon); els dibuixos que es col·locaven als faristols davant dels aparadors (gairebé una novel·la gràfica); fotos i diapositives d’activitats, aparadors, productes, etc.

Tota aquesta documentació (43 metres lineals) ha estat inventariada (més de 8.000 registres d’arxiu) i parcialment digitalitzada per tal de facilitar el coneixement sobre el que ha representat Vinçon per a la història del disseny a la ciutat.

El llibre Vinçon 1929-2015 és el primer fruit d’aquest treball, però això no ha fet més que començar.