Almanacs del fons de llibre antic

Els almanacs van ser publicacions anuals molt populars i d’important difusió a tota Europa. Tot i tenir estructures molt similars -calendaris solars, efemèrides de l’any, sants i festivitats religioses, altres dades de caràcter astronòmic- són molt diversos pel que fa als continguts segons els públics als qui s’adrecen: reculls d’articles especialitzats, narrativa i relats, guies comercials, etc. 

Almanach des modes et des moeurs parisiennes, suivi d'une description des caractères, des moeurs, des costumes, et des danses espagnols (Almanac de modes i costums parisencs, seguit d'una descripció dels personatges, costums, vestits i balls espanyols): Aquest almanac publicat el 1818 recull una sèrie de petits relats amb consells i referències històriques sobre l’art del bon vestir, i capítols dedicats a relatar la visió parisenca de la societat espanyola i alguna de les manifestacions artístiques del segle XIX. Funcionava també com a guia detallada de les activitats comercials del moment a la capital francesa.

Si bé els almanacs van ser un format de consum popular, també n’hi havia de destinats al públic burgès amb cuidades edicions de preu elevat. La parisienne et les fleurs: almanach pour 1900 porta el número 808 d’una edició de 1.000 còpies numerades d’una exclusiva edició d’almanacs destinats al públic femení. Recull 12 relats, un per cada mes de l’any, relacionats amb diferents tipus de flors i la vida social a la ciutat, il·lustrats amb gravats del dibuixant Henri Boutet. 

Boutet va ser un prolífic il·lustrador d’almanacs femenins. Almanach pour 1887: deuxième année és també una edició limitada d’un centenar d’exemplars amb il·lustracions de retrats de dones, acompanyades de dotze sonets de temàtica amorosa signats per Paul Bonhomme.

Kate Greenaway va ser una reconeguda escriptora i il·lustradora de llibres infantils anglesa. Els seus almanacs es van publicar durant diverses dècades i eren un èxit de vendes tant a Anglaterra com als Estats Units. De l'Almanack for 1883 es van vendre més 90.000 exemplars. 

L’editor i impressor barceloní Juan Oliveres publicava una col·lecció d’almanacs de consum popular amb el títol de Biblioteca de almanaques perpétuos, que comptava amb títols tan diversos com l’Almanaque de los Derechos del Hombre o Almanaque del Solteron y de la Solterona. A la mateixa col·lecció n’hi havia de dedicats a diferents professions: aquest Almanaque del sastre de Luis Huart del 1862 és un relat i retrat de la professió amb un to clarament humorístic.

L’almanac era també un format de publicació que s’adreçava a determinats professionals, amb l'objectiu de ser un recull de notícies i avenços rellevants pel sector. Aquest Almanaque para 1918, editat per l’Institut Català de les Arts del Llibre, fa un resum anual per al gremi de les arts gràfiques i aplega tant articles especialitzats com d'opinió i publicitat del sector.

 

Ajuntament de Barcelona