El menjador de Jeroni Granell: estil historicista a Can Rocosa

El Museu del Disseny-DHub ha cedit en préstec un conjunt de mobles de menjador de la seva col·lecció d'arts decoratives a Can Rocosa, residència familiar de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner a Canet de Mar i avui convertida en casa museu.

Centre de la vida familiar i social, el menjador va ser, durant el darrer terç del segle XIX, un espai preeminent de la llar. En cada nou projecte els ebenistes proposaven menjadors amb taules i cadires, que acompanyaven amb trinxants, aparadors, vitrines i, sovint, peanyes, galeries per a cortines, mobles auxiliars, arrambadors o llars de foc que projectaven en el mateix estil, aleshores historicista.

A Barcelona, la progressiva construcció de l’Eixample havia generat una necessitat de nous models i els arquitectes i decoradors van estar atents a tot allò que feien els seus homòlegs d’aquí i també els de fora, en especial els europeus. Així, quan viatjaven a l’estranger procuraven conèixer tot allò que es produïa i completaven la informació amb repertoris, revistes i catàlegs d’empreses que els servien per inspirar-se o, directament, per copiar-ne els models.

Un exemple de conjunt historicista de finals del segle XIX és aquest menjador projectat per Jeroni Granell i Manresa (1867-1931) per a casa seva en ocasió de les seves noces, a principis de 1892. Després d’exposar-se a la mostra Modernisme. Cap a la cultura del disseny, actualment es pot veure en un dels espais de la casa-museu Can Rocosa, que va ser residència familiar de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner (1949-1923).

Jeroni Granell havia obtingut el títol d’arquitecte el 1891 a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona i l’any següent es casà amb la reusenca Elvira Bartomeu i Baró (1868-1945), amb qui va tenir quatre fills.

Els mobles del menjador són de fusta de pi i inclouen una taula quadrada (extensible per dos costats) i sis cadires. El taulell està suportat per quatre potes a la manera de columnes travades a la base per una estructura molt arquitectònica. Les cadires presenten un original encreuament de les potes davanteres que es troben en un medalló que presenta una fulla d’acant (que simbolitza l’Arquitectura), mentre que a la cintura i al respatller hi ha representades fulles d’heura (que simbolitzen la fidelitat) entre uns motius esfèrics que també es troben a l’aparador. Aquest presenta dos prestatges als costats, un calaix central i un armariet de dues portes a sota. Tant la part dels prestatges com la de la post, que és de marbre, inclouen unes rajoles policromades en blanc, blau i vermell amb la representació d’una margarida (que simbolitza l’amor que comença). Altres mobles del conjunt, no exposats a Canet de Mar, són una vitrina, un rellotge de peu i dues butaques.

De tot aquest conjunt, hi ha un referent important que té a veure amb els repertoris arquitectònics de finals del segle XIX. Granell cercà la modernitat que venia del Vell Continent en el repertori Materiaux et documents d’Architecture et Sculpture d’Auguste Raguenet i editat per Ducher & Cie. a París el 1887, que reprodueix un projecte de cadira de l’arquitecte francès Edmond Duthoit (1837-1889), un dels deixebles més fidels d’Eugène Viollet-le-Duc.

Les cadires de Granell són exactament iguals a aquestes de Duthoit, literalment copiades. Una singularitat que exemplifica i confirma la coneguda importància que els repertoris van tenir entre els arquitectes i els projectistes de les arts decoratives del 1900.